Vostè ja ho entendrà

Arrel de la fantàstica exposició que va organitzar el CCCB al voltant de la figura de Claudio Magris, era gairebé inevitable per aquells que no ens havíem acostat mai a la seva obra, aproximar-s'hi.
El meu inici ha estat amb aquesta breu novel·la, escrita amb una prosa delicada i tendra, resultat del dol que Magris va fer per superar la mort de la seva parella, la també escriptora, Marisa Madieri.

La riquesa del llibre es troba en la descripció de la intensa relació d'amor que uneix als amants, en com es relaten els records de la parella i els detalls de la quotidianitat de la seva relació que demostren l'estreta complicitat que els uneix. 
El llibre és una catarsi del propi Magris per superar el dol com a espòs, com a amant i com a escriptor. És un viatge emocional per acceptar la pèrdua de la seva amant que equipara al viatge que fa Orfeu per recuperar a Eurídice després de que es morís enverinada per una serp. 
En el mite, Orfeu baixa als Inferns per demanar que li deixin endur-se a Eurídice amb ell, l'única condició que ha de complir durant el viatge de retorn a la terra és evitar mirar-la. Orfeu no es resisteix i al mirar a la seva estimada aquesta acaba desapareixent per sempre. En el llibre,l'Eurídice de Magris, explica al director de la residència on està tancada a causa d'una malaltia, els motius pels quals no ha abandonat la residència després de que el seu amant obtingués el permís per endur-se-la. Magris expressa amb maduresa com la seva dona, a diferència d'Eurídice, decideix no marxar perquè ell pugui recuperar la seva felicitat un cop ella ja no hi sigui.

Molt recomanable aquesta breu però intensa declaració d'amor per aproximar-se a l'obra i vida de Magris.