Una primera novel.la autèntica, veritable, creïble, viva. La història d'una vida qualsevol, que podria ser la nostra, explicada amb tota la riquesa del llenguatge de les terres de l'Ebre. Posats a criticar, potser peca de tenir un final massa críptic, massa obert. Us el recomano totalment.
Primavera, estiu, etcètera ha estat enviat per Sílvia el dia Dv, 08/07/2011 - 10:57
N'he sentit a parlar molt bé
N'he sentit a parlar molt bé d'aquesta novel·la, Sílvia. I veient el teu comentari...és possible que "caigui" al cistell
Crec que és una bona lectura
Crec que és una bona lectura per l'estiu, especialment si la teva joventut va ser als anys 80 (bé, i si no, també, però hi ha coses que potser fan més gràcia si tens més de 35).
Estic d'acord amb la Sílvia,
Estic d'acord amb la Sílvia, és altament recomanable. Crec que el llenguatge i els diàlegs li donen aquesta vicacitat. A més a més jo hi he trobat algunes situacions que m'han recordat la meva infantesa i adolescència.
I tant!!! Jo també m'hi he
I tant!!! Jo també m'hi he vist reflectida, especialment quan explica l'època d'adolescent
Jo també la vaig llegir a
Jo també la vaig llegir a l'estiu i em va agradar moltíssim, també per com retrata la meva generació! ;)
Però sí que em vaig quedar amb les ganes quan vaig arribar al final, com diu la Sílvia, massa críptic, em vaig llegir unes quantes vegades les dues últimes pàgines a veure si aconseguia desxifrar de quins personatges estava parlant. Si algú ho va entendre millor que jo sisplau que m'ho expliqui! ^_^
A mi també em va agradar. De
A mi també em va agradar. De lectura àgil i creïble. Una bona primera novel·la, al meu entendre
L'he acabat de llegir ara
L'he acabat de llegir ara mateix i he de dir que l'he gaudit gairebé des de la primera pàgina. En primer lloc em va impactar el llenguatge, després aquesta manera de parlar de la forma de vida de la gent dels pobles de la Ribera d'Ebre, la vida a pagès, l'actualitat de la narració,... i el record que ens provoca de les nostres pròpies vivències -igualment diferents*-.
Una bona novel·la, estructurada en uns ferms fonaments on el que fa que no es converteixi en un culebrot és precisament el seu final. I no us el penso explicar perquè mereix una relectura (i no valen només les darreres dues pàgines :-).
Això si, en algun moment m'ha semblat estar immersa en una sèrie d'aquestes de TV3.
*Pets dixit.
Fa unes setmanes que vaig
Fa unes setmanes que vaig acabar de llegir Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals. En línies generals, no m’ha desagradat, però em sembla excessiu el fet que aquesta novel·la hagi rebut tants elogis i, fins i tot, que hagi arribat a ser finalista del premi Crexells d’enguany.
He trigat un mes llarg a llegir-la, potser perquè em va costar bastant entrar en la narració. Pot tenir-hi a veure el fet que estigui escrita en la varietat dialectal de les terres de l’Ebre. Estic habituada a escoltar aquesta parla perquè conec persones que procedeixen de la Ribera d’Ebre, però he de dir que se’m fa de difícil lectura. I ho dic amb tot el respecte del món envers la riquesa de la llengua catalana, eh; això que quedi clar! Un cop habituada a la llengua, la novel·la em va enganxar. L’autora sap crear l’empatia del lector envers l’Èlia i el seu moment vital. Ens hi apropa de tal manera que després, al final, es fa sobtat el distanciament a vista d’ocell que es produeix a l’epíleg, que demana un lector actiu que ha de contribuir a interpretar el desenllaç. El que més em va cridar l’atenció, però, va ser la manera excessivament casual —segons la meva opinió, és clar—, com es produeixen els fets relacionats amb el sopar de cap d’any. I no concreto més perquè no vull desvetllar res. Qui hagi llegit la novel·la m’entendrà, espero...
També he de dir que m’ha agradat molt el to de les confidències entre els personatges, els seus diàlegs; l’evidència que no arribem mai a conèixer completament algú, que tothom guarda alguna cosa en el seu racó més íntim, fins i tot aquells que ens són més propers; el tractament del temps, entre passat i present, per situar-nos en el microcosmos on es desenvolupa l’acció, i, en general, la fluïdesa de la narració.
En resum, Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals, m’ha semblat una bona novel·la, un cop salvats els meus primers prejudicis; és entretinguda i de bon llegir, tot i les meves paraules inicials, que no són res més que el fruit d’unes expectatives més elevades.
Míriam Cendra
Què hi ha vist tanta gent en
Què hi ha vist tanta gent en aquest llibre? A mi em costa molt de llegir, se'm fa molt feixuga, tanta ruralitat. Estic encallada a la pàgina cent i escaig, he llegit altres llibres, i ara hi tornaré, a veure si s'anima una mica.
Molt recomanable! Temàtica,
Molt recomanable! Temàtica, llengua i ritme!