Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea

 A mi m'ha agradat molt i no m'ha semblat gens repetitiva m'h tingut engnxada fins que l'he acabat. Sí, és un llibre fàcil de llegir, però penso que està molt ben descrit i expressat el sentiment de  no voler deixar anar els morts i la valoració de la pèrdua vingui d'on vingui. És un llibre que parla de la duresa de la vida  d'una manera planera i natural sense afegir-hi melodrama i que explica perfectament el pudor a explicar els sentiments, el dolor des de la perspectiva d'un nen de 10 anys que, això sí, a vegades sembla que en tingui 5 i a vegades 12. La història i les explicacions de la manera de comportar-se de la família, de les seves pròpies recacions i del món per el nen protagonista provoca sovint un somriure i, a vegades, una rialla. Però a mesura que el llibre va avançant cap al final , la situació ja és més tensa i més dramàtica. La història del Roger i de l'urna en paral·lel és francament bona. Molt humana la reacció del pare al final i la decepció amb la mare. De manera molt senzilla ens comunica com la mort és una parula buida si no et toca de ple. També és molt important la descripció de l'esperança que ajuda a viure malgrat tot i el final de l'esperança quan caus en braços de la realitat que significa el pas de la innocència infantil a un altre estadi. La mort d'una etapa i el despertar d'una altra amb enamorament inclòs
Jo la penso recomanar, perquè com ha dit la Rosana , penso que és un llibre per a tota classe de lectors. Una mica com la néta del senyor Linch d'estil totalment diferent, però d'e certa temàtica semblant. En tots dos, la bondat i la humanitat sobresurten enmig de la tristesa i les catàstrofes.