Doncs ja està, ja sé com acaba 1Q84...i no us ho penso dir 
En Tengo i l'Aomame continuen amb el seu periple particular en el món de 1Q84, buscant-se l'un a l'altra, sota l'amenaça silenciosa però tenaç del grup de Sakigake i...
Aquesta tercera part m'ha passat volant. Evidentment, és més curt que no el 1er i el 2on junts, però no és només això. Al final del llibre 2 quedaven moltes coses per resoldre...i un sol llibre per fer-ho.
Quan vam comentar els llibres 1 i 2, recordo que hi va haver algú que va dir que Murakami feia trampa perquè ens enganxava amb la història del Tengo i l'Aomame però ens volia fer passar bou per bèstia grossa amb això de la "gent petita". Doncs bé, un cop acabat el llibre, diria que no és ben bé això. La gent petita no és més que un element més dels que conformen tot aquest món tan semblant i alhora diferent del nostre que és 1Q84...i el que compta no és res més que justament la història dels dos protagonistes.
No sé ben bé com explicar-ho, però a mi em fa l'efecte que Murakami crea 1Q84 per facilitar una via, un camí de trobada a en Tengo i l'Aomame...altra cosa és si hi reeixiran.
Res, que si heu llegit els llibres 1 i 2, heu de llegir el tercer! (i venir el 18 de novembre!!!).
Comentaris sobre "1Q84. Llibre 3"
Altres llibres del mateix gènere
Llibre preferit per...
Enacara no hi ha cap usuari que hagi seleccionat aquest llibre com a preferit.
Si el vols afegir a la llista de preferits del teu perfil, fes clic al botó groc "afegir a Preferits" de la part superior (has d'estar registrat)
Vaig per la meitat i cada
Vaig per la meitat i cada vegada que l'haig de deixar em sap greu de no poder continuar i saber més...
Intervindré quan l'acabi i, per suposat, tampoc explicaré el final. Val la pena passar per tot el desenvolupament de la història, és genial.
jo també ho sé!! Dels tres
jo també ho sé!! Dels tres llibres em quedo amb el segon, i el principi del primer, en quant a com diu les coses. Al tercer diria que intenta justificar la historia, i no crec que sigui necessari... encara que el nou personatge que apareix es fantàstic! m'agrada com el fa viure, i d'alguna manera em recorda a Ignatius de La conjura de los necios
M'he llegit els 3 llibres en 3 dies (no hi ha com està a l'atur...) i realment m'ho he passat molt be.
I una vegada finalitzada la lectura, segueixo pensant que no he vist l'homenatge a Orwell, sinó més aviat una excusa pel títol. Estic d'acord amb tu RM, semblaria que a en Murakami li fa pena que no es trobin, i inventa aquesta via. Però m'agrada l'excusa! Crec que seguiré endinsant-me en el món d'en Murakami, ara amb "Kafka a la orilla" que dormia plàcidament a un prestatge des de fa més de dos anys... i potser fins i tot rellegiré Tokio blues
Seguirem parlant el 18 de novembre, davant d'un sushi...
Que bé que t'hagi agradat,
Que bé que t'hagi agradat, Mone!! Jo també m'ho he passat molt bé llegint els tres llibres...tant que ara he començat 'Crònica de l'ocell que dóna corda al món'.
Això que dius de l'homenatge a Orwell...no sé si no és més una mena de reclam publicitari que una altra cosa...o potser pel fet, com diu cap al final del llibre 3, que les dues llunes ho controlen tot...Una altra pregunta pel col·loqui del dia 18!!
RES, QUE AMB TANTS MISTERIS
RES, QUE AMB TANTS MISTERIS NO TINDRÉ MÉS REMEI QUE COMENÇAR PEL PRIMER I AIXÍ SABRÉ DE QUÈ PARLEU
Jo encara l’estic llegint,
Jo encara l’estic llegint, vaig per la meitat i l’estic gaudint tant com ho vaig fer amb les part 1 i 2. Prometo solemnement afegir un comentari quan l’acabi. El que puc dir és que Murakami enganxa.
Llibre 3 acabat!! M'ha
Llibre 3 acabat!! M'ha agradat molt, tot i que hi ha un capítol d'aquest llibre que m'ha disgustat una mica, sincerament. Crec que hi ha alguna qüestió, pel meu gust, que es podia haver resolt d'una altra manera, i no dic res més.
Per la resta, crec que Murakami és fidel al seu estil i que en aquesta obra li ha afegit una certa complexitat. Segons com s'interpreti, quasi bé traspassa el llindar cap a la ciència ficció. Tampoc m'ha recordat 1984 d'Orwell però com diu la Rosa Mari potser sí que les llunes són la clau de la comparació.
Bé, el cas és que també m'ho he passat molt bé llegint aquests llibres i que els personatges principals, Tengo i Aomame, m'han captivat fins al final. Els secundaris també estan magnífics, especialment en Ushikawa, un personatge que ja apareixia a la Crònica de l'ocell que dóna corda al món i que ha saltat d'un llibre a l'altre per art de Murakami.
Després de 1Q84, torno cap a la "Metamorfosi al cel", de Mathias Malziew, que vaig deixar a mitges perquè Murakami el va desplaçar
Ai, Núria!! Digue'm almenys
Ai, Núria!! Digue'm almenys en quin capítol és això que no t'ha acabat de fer el pes!!
L'Ushikawa també surt a la 'Cronica...'? Tot just l'acabo de començar!! La veritat és que en aquest tercer volum l'ha dibuixat molt bé, aquest personatge.
Que bé que t'ho hagis passat bé també
Josep M. esperem el teu comentari!!
Sí, hi ha un Ushikawa que
Sí, hi ha un Ushikawa que també surt a la Crònica però no et vull avançar res del paper que té. Quan el vaig veure a 1Q84 em deia que em sonava d'alguna cosa i al final hi vaig caure i vaig anar a buscar-lo a la Crònica. De fet, la Crònica passa entre l'any 1984 i 1985, per tant coincideixen en el temps i no seria impossible. Quan te'l llegeixis ja ens diràs si et sembla el mateix Ushikawa o no
És un tema a discutir pels Murakanians/nes (podriem obrir una línia de debat anant amb cura de no avançar res de les respectives obres, sino només analitzant els personatges, és una idea).
I responent a la teva pregunta. M'ha disgustat molt el capítol 25 del llibre 3, especialment la segona part del capítol.
Ja...doncs a mi no em
Ja...doncs a mi no em desagrada... ;)
Aqui us deixo una versió de
Aqui us deixo una versió de la Sinfonietta de Janacek com a complement a la lectura dels 1Q84s
http://youtu.be/NCXRqgXiARA
Gràcies!!!
Gràcies!!!
Molt bona, Josep M.!! Jo
Molt bona, Josep M.!! Jo només n'havia sentit el primer moviment i tot i tenir curiositat per escoltar-la sencera, no ho havia fet encara. Heaprofitarà aquesta estona abans de dinar per fer-ho i val la pena. A més, aquest vídeo està realment ben fet...i pots "veure-hi" el Tengo ;)
Ara que soc a Badalona l’any
Ara que soc a Badalona l’any 2011, m’adono que és molt possible haver estat en altres 2Q11 que han condicionat el meu present. Penso que Murakami ens vol dir això: La frontera entre la fatalitat del destí i la realitat que resulta de les nostres accions és molt prima i bellugadissa. Tot té un perquè i una justificació en el món real encara que, sovint l’hauríem de cercar en un altre espai paral·lel i intangible.
Potser he estat excessivament transcendent amb el comentari i m’hauria d’haver limitat a dir que m’ha agradat i que m’ho he passat bé, tal com ha estat. Deu ser que encara estic trasbalsat pel retorn.
Al contrari, Josep M!! M'ha
Al contrari, Josep M!! M'ha agradat aquesta reflexió que has fet...i crec que potser tens raó (fugint una mica d'estudi, em recorda a Fringe...).
I per la meva banda, he continuat donant-li voltes al suposat homenatge a Orwell i, a més, de les dues llunes...què me'n dieu dels corbs??
També he estat pensant en
També he estat pensant en això de l'homenatge a Orwell. Les llunes són una possibilitat i els corbs també. Els corbs esgarrifen cada vegada que apareixen i sembla que tenen un paper important a la història. Però jo crec que més aviat fan de vigilants, com si treballessin per algú, però no decideixen res, no manen.
No us sembla que és la Little People (així és com li diuen a la versió en castellà a la Gent Petita) la que controla la humanitat des d'un lloc desconegut? Ningú els veu però ells fan i desfan quan volen. A més s'en riuen de tothom i no tenen cap mirament (voldria posar alguns exemples però no vull trepitjar cap sorpresa). Apareixen quan menys t'ho esperes i no s'acaba d'entendre per què. Les crisàlides d'aire que construeixen no tenen cap lògica clara però sembla que la Little People sap molt bé a partir de què o qui les creen i per què. No donen explicacions a ningú. Són com un poder que estan per sobre de tot, fins i tot del lider i els seus seguidors, no?
La Litlle People no m'ha agradat mai com a personatge de Murakami però comença a interessar-me
Doncs podria ser també això
Doncs podria ser també això que dius, Núria...a mi, el que menys m'agrada de la gent petita és, precisament, el seu riure, aquell "he, he, he"...
A mi també m'ha agradat molt
A mi també m'ha agradat molt el comentari del Josep M.
De fet aquest plantejament de Murakami en el que la realitat i un possible món paral·lel tant real com el que creiem únic, és el em que fascina de Murakami. 1Q84 versus 1984? Un 2011 paral·lel que expliqui moltes de les coses que ens passen i no aconseguim entendre? Accions en un món que tenen conseqüències en un altre??? Buff...
Núria i Rosamari Gràcies pels
Núria i Rosamari
Gràcies pels vostres comentaris sobre el meu plantejament. Sense ànim de més polèmica , goso estirar una mica més de l’argument, i ja em direu què en penseu.
En primera instància vaig pensar que la gent petita podia simbolitzar els propis prejudicis, que condicionen el nostre subconscient i per tant les nostres actituds.
També podia simbolitzar l’antítesi de l’atzar. Tot està planificat i tot respon a un objectiu. La crisàlide d’aire és l’entorn que se’ns dona on créixer i desenvolupar-nos, per tant seriem filies d’una mater que representa la societat que ens acull, amb els seus codis prefixats. La gent petita són 6, un nombre estrany, si atenem que el 7 és un número màgic i cabalístic. Mirant-ho així, el set és el subjecte, la filia, el centre del cercle.
Penso que la segona lluna és la consciència d’on som i de que hi ha una oportunitat de canviar el nostre entorn, la mater.
Potser tot plegat és una parida pròpia. Potser que no hi pensi més.........
I per acabar-ho d'enredar
I per acabar-ho d'enredar tot, què me'n dieu del Parenostre escapçat que resa l'Aomame?
M'ha intrigat això del 6, no
M'ha intrigat això del 6, no havia parat atenció JosepM. I he trobat aquesta relació dins del budisme:
Samsara o la rueda de la vida son las seis esferas de la existencia en que que todos estamos atrapados.Todo el mundo tras la muerte ha de renacer en un estado de mayor o menor en función de su karma, buenas y malas acciones. La única manera de salir del Samsara es mediante la obtención de la iluminación.
Tanmateix sembla que és un número perfecte en si mateix, i fins i tot si parlem de sentits seria aquells que ens permet sortir-nos dels límits. St. Google
M'agrada la teva teoria de la crisàlida, però em sembla que al llibre la daughter que neix de la crisàlida és com l'ànima, sense sexe però amb capacitat reproductora a través de la comunió espiritual
Tanmateix no tothom té accès a aquest món de dues llunes, i semblaria que es correspon a una dimensió superior, de la que curiosament intenten escapar aquells que hi han accedit. Potser en Murakami intenta dir-nos això, que ja estem bé en la ignorància... i per això els little people riuen
A mi també m'havia cridat l'atenció, RM, el tema del parenostre, i diria que l'Aomame no pot fer més que acudir al ritus invocant a algú omnipresent i omnipotent, a pesar d'haver apostatat de la seva religió, i mira tu per on funciona! I es un parenostre força significatiu ...
Doncs jo tinc una versió una
Doncs jo tinc una versió una mica més negativa (i potser una mica més 1984). Crec que la Little People és qui ho controla tot i es comunica directament només amb uns quants (per exemple el lider o altres possibles personatges de la secta, "els que senten la veu"). Per altra banda, el món paral·lel 1Q84, on hi ha les dues llunes, és on van a parar alguns escollits i on a través de la crisàlida d'aire, els Little People creen replicants d'aquells que no han fugit (una mena d'exèrcit). Per aquells que heu llegit 1Q84, fixeu-vos en l'última descripció de la feina dels Little People, quan tornen a teixir una nova crisàlida en un moment concret. No us sembla esgarrifós??? Crec que riuen quan ja han atrapat a algú més ...
Aquesta nova crisàlide no la
Aquesta nova crisàlide no la vaig entendre, Núria. Si fos això que dius, crear replicants dels qui no han anat a 1Q84,...per què fer aquesta última?
Però aquesta última sí que
Però aquesta última sí que està feta d'algú que ha anat a 1Q84, no? També veu les dues llunes. I evidentment, s'hi ha quedat. Allò dels cabells...
Aquest és el meu primer
Aquest és el meu primer comentari a la web. L'acabo de descobrir pel facebook i m'ha agradat. Vaig al gra amb el tema Murakami!
He llegit els dos primers llibres d' 1Q84, i també acabo de descobrir per aquí que ja ha sortit la tercera part, o sigui que el cap de setmana me'l compro.
Els dos primers volums em van agradar molt. El començament és molt bo, i en general la història em va enganxar molt fins al final. No fa gens de mandra seguir amb la mateixa història.
Per cert, gràcies a tots per no dir com acaba, eh?
Aquest és el meu primer
Aquest és el meu primer comentari a la web. L'acabo de descobrir pel facebook i m'ha agradat. Vaig al gra amb el tema Murakami!
He llegit els dos primers llibres d' 1Q84, i també acabo de descobrir per aquí que ja ha sortit la tercera part, o sigui que el cap de setmana me'l compro.
Els dos primers volums em van agradar molt. El començament és molt bo, i en general la història em va enganxar molt fins al final. No fa gens de mandra seguir amb la mateixa història.
Per cert, gràcies a tots per no dir com acaba, eh?
Doncs et donem la benvinguda
Doncs et donem la benvinguda al web, Jordi!! Estem molt contentes que t'agradi i esperem veure-t'hi ben sovint ;)
Per cert, si t'agrada Murakami, t'interessarà el coŀloqui que tenim preparat amb els seus traductors al català pel dia 18 de novembre. A la home del web trobaràs tota la informació ;)
Faré el meu comentari sobre
Faré el meu comentari sobre el mon 1Q84 sense haver llegit els anteriors. Tampoc crec que sigui un comentari literari, si no de sensacions de lectura. D'entrada, la meva estranyesa vers mi mateix per no voler deixar un llibre força diferent als que em solen agradar més. Un ritme força lent, en que un capítol sembla igual que l'anterior, però amb alguna petita variant, fa que acabis agafant la rutina dels protagonistes com a pròpia. Tot i així, en cap moment penses en deixar-lo. Igual com en Tengo, l'Aomame i al tercer l'Ushikawa, quedes inmers en un mon de coses estranyes que no s'acaben d'explicar, en el que t'has d'espavilar per trobar-hi sentit i que segurament no coincidirà amb el que hi trobi ningú més. Per aquesta raó no he volgut llegir els altres comentaris.
En resum, llegir és sempre una experiència, diferent en cada llibre, però el cas de 1Q84 ha anat una mica més enllà i aquesta m'ha xuclat endinsant-me en ella mateixa i fent-me'n sentir espectador de luxe.
Que bé que t'hagi agradat,
Que bé que t'hagi agradat, Jordi! Ho has explicat molt bé, és ben bé aquesta sensació d'estar com atrapat en aquest món de 2 llunes i gent petita...
Si no ho has fet, llegeix la 'Crònica de l'ocell que dóna corda al món', segur que t'agrada!!
Recomanació rebuda ! Mil
Recomanació rebuda !
Mil gràcies, Rosamari.
Totalment d’acord amb en
Totalment d’acord amb en Jordi Santasusagna. Penso que has expressat molt bé unes sensacions que comparteixo en la seva totalitat.
Jo encara penso de tant en
Jo encara penso de tant en tant en les dues llunes, magnífica imatge!
No havia llegit mai res d
No havia llegit mai res d'aquest autor, al principi no m'acabava d'aclarir, desprès m'hi vaig enganxar...
Aquestes vacances he llegit
Aquestes vacances he llegit els llibres de Haruki Murakami 1Q84 llibre 1 i 2, llibre 3. una gran història molt ben bastida amb molta imaginació i la conclusió que n'he tret és que fins i tot els amors que semble impossibles es poden fer realitat. M'agraden els llibres d'aquest autor ja que reflexen la cultura japonesa i les seves peculiaritats.
Aquestes vacances he llegit
Aquestes vacances he llegit els llibres de Haruki Murakami 1Q84 llibre 1 i 2, llibre 3. una gran història molt ben bastida amb molta imaginació i la conclusió que n'he tret és que fins i tot els amors que semble impossibles es poden fer realitat. M'agraden els llibres d'aquest autor ja que reflexen la cultura japonesa i les seves peculiaritats.
Tota la trilogia és molt bona
Tota la trilogia és molt bona, jo no distingeixo un volum de l'altre gairebé.