Fugida

Mires per la finestra discretament, cercant la invisibilitat impossible en una hora fatídica per les visites inesperades: només tu saps perquè i un calfred ha recorregut la teva esquena com una pinzellada humida. Has sentit el soroll d’un cotxe aproximant-se a la casa. No esperes ningú i saps que un amic no es presentaria sense avisar. Així doncs suposes que qui s’atansa és un probable portador de notícies no esperades... o sí. Et sens inquieta. L’automòbil que s’acosta pujant pel camí que travessa la finca és un monovolum gran, negre i brillant, que avança cerimoniosament, sense estridències. Al darrera veus aparèixer un altre cotxe, aquest és un sedan gris titani, i a baix de tot ha aparcat una patrulla del Departament de Policia del Comtat. Fa vent i els arbres del camí saluden els visitants mentre els segons que transcorren es fan densos. Penses ràpid però et quedes paralitzada, especulant i guaitant des de la teva garita improvisada darrera una cortina groga. Sempre has odiat el color groc, però el teu marit va ser qui va pagar el decorador i mai no vas tenir l’opció d’opinar. (Accés al relat complet: Fugida)